diumenge, 2 de desembre del 2007

MENU DEL DIA....

Per dinar...sopa de noodels!!!!



Un cafeto, que dificil ha sigut trobar-ne un!!!!

Peixot del Mekong a la brasa...volia fer la foto avanc, pero fred no val res!!!!



Avui he tirat la casa per la finestra...4 EUROS!!!!!

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Moi (Vic) ha dit...

Osti noi!!, un pajaritu em va dir que estaves viu, i me'n vaig alegrar molt!!, em van donar aquesta adreça de blog on escrius coses, veig que estas visquent el que no viurem la majoria dels mortals en tota la vida, hi ha poca gent que tingui tants pebrots!.

Des de d'aqui Tona et donaré una notícia que segur que et farà gràcia.., ahir vam anar a fer una peixetada per dinar a Palamós, amb els excompanys d'universitat,(8 pocs pero ben avinguts) i... a que no saps el motiu de la celebracio??..., una pista, l'Ortuño? do you remember?,... si aquell faldillero com tu (potser no tant), fa un parell d'anys que viu amb parella i atenció!!, serà pare!!! si, pare!, finalment ha trobat la mare dels seus fills!, va ser un dia molt xulo, recordant vells temps, uns farts de riure, posant-nos al dia de tots com van les coses..etc..., despres vam nar a fer un bowling a "playa bavaro" que va ser un fart de riure, en fi res comparat amb lo teu es clar, pero aqui els que vivim en la monotonia ens hem d'agafar amb les petites coses extres per desconnectar del dia a dia!.

He vist que vas a Australia?, tinc un amic Holandès que va estar 6 mesos a Austràlia i hi tenia algun contacte, juguem a tennis de tant en tant, li puc preguntar si encara hi te algiun contacte per facilitar-te una mica la vida.., pero no te'n refiis massa que vaig molt enfeinat i de cul i igual no torno a mirar internet en varis dies (per això m'enrrollo tant ara que tinc ocasió). Ja et dire algo (pero no se quan).

En fi, suposo que tens els sentits a flor de pell amb aquest viatge tan exotic i tindras moments alts i baixos, segur que aquestes experiències t'ajudaran a coneixe't més a tu mateix, que amb el dia a dia no tenim temps d'analitzar i ens ho deixem perdre amb tanta feina i feina i feina, espero que aquestes quatre linies et donin una mica d'ànims per tirar endavant!! Ànims! manxaire! (per cert que tal el mite de les tailadneses? has sucat en alguna?, si creus que la pregunta esta fora de lloc m'ho dius i l'esborro..).

Una abraçada ben forta

Moi

2 de desembre del 2007, a les 7:47

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)