Despres de Hanoi he tingut uns dies una mica moguts, porto uns 15 dies de cul, cada dia dormint en una ciutat i un hostal diferent o dormin al bus, tren, vaixell...Aixi no hi ha qui recuperi!!
Total que correcuita a creuar Vietnam, el pais es precios, pero s'hi m'he de quedar amb alguna cosa sens dubte em quedo amb la gent!!!Amable, agradable...son realment acollidors.Els dies al Mekong van ser espectaculars, la quantitat de aigua que arriben a tenir...Ple de rius rierols, canals preciosos que el anavem resseguint amb diferents tipus de barques.En l'ultim d'aquest viatges vaig coneixer a la Carmen, una noia Chilena que habia quedat amb un parell d'amic a Cambotja, despres de passar la frontera jo i una japonesa ens vam ajuntar al grup...
Cambotja ha sigut molt rapid, pero a la vegada molt intens.Un dia a la capital i cap a Angkor.Quatre dies intensissims, aprofitant fins l'ultim minut!!He de dir que el grupet que anavem vam fer molt bona relacio desde el primer moment.Alla a part de visitar els temples vam aprofitar per coneixer una mica mes la problematica del pais.La guerra encara esta molt present, aqui va ser durissima!!Ens cridava l'atencio que hi havia molta gent mutilada(sense bracos, cames...)Fins que vam descubrir que era per culpa de les mines, fa uns 30 anys que va acabar la guerra, pero les mines tenen una vida de 150 anys aixi que segueixen explotant.Una tarda a l'hospital i havia una xerrada concert a carrec d'un metge suec que un dia va decidir venir a Cambotja a donar un cop de ma als nens, ell i el seu violoncel es dediquen a crear hospitals i a evitar la corrupcio.S'em van posar el pels de punta al veure la quantitat de nens amb malaria, tubercolosi, dengue...realment es impresionant.I no ho vaig poder evitar, se'm va posar la pell de gallina quant va agafar el violoncel i de cop comenca a sonar "EL CAN DELS OCELLS"!!!!!!
Despres d'uns dies tant intensos i amb tantes emocions contradictories reonec que estic tocat.Suposo que tambe es normal, el cansament acomulat, la intensitat amb que aqui estic vivint cada moment...Coneixer els chilens reconec que m'ha encantat, una gent encantadora amb els que he viscut moltes emocions.Pero fa una hora he viscut la mes trista, la despedida!!Suposo que tot aixo mes els dubtes que tinc de quin es el millor moment per anar a australia, la medicacio de la malaria que no se si em fa mes mal que be, fa que estigui una mica depre.
Torno a ser a Bangkok, aqui em quedare un parell de dies a refer-me per seguir cap al nord i despres cap a Laos.Necesito descansar i recuperar-me de tantes emocions.
Si algu te algun "enchufe" a Australia per poder treballar em faria un favor!!!
Gracies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ostia nanu, aixi a bote pronto, em penso que algu de St Feliu o que hi havia viscut, està per Australia... ja preguntaré a veure de que m'entero.
Em penso que en Rokali sabia alguna cosa. Ja t'informare.
Per cert, heavy lo de Cambotja. A mi aquestes coses tb em deixen per l'arrastre!
Salut amic!
Que maca la història del metge!
M'és difícil d'imaginar la sensació que es té quan se sent tocar el Cant dels Ocells en directe i en aquesta situació.Ha hagut de ser increïble!
Cuida't molt!
Kameta
Publica un comentari a l'entrada