El putu cabro que em va fer el visat es va equivocar de dies i el dia 8 em caduca!!! Sort que me'n he adonat...Nomes em queden 5 dies a vietnam, m'haure de espavilar per sortir de pais i anar cap a Cambotja.
Que plogui un dia esta be, dos fa gracia, tres emprenya, quatre ja dona pel cul...cinc dies que nomes plou!!!!La mare que va parir a Sant Pere!!! Amb lo content que em posava cada dia que plovia a Barcelona i aqui que no toca no para de caure aigua.
Ahir quan vaig acabar de sopar en el restaurant hi havia musica en directe, es veu que era un grup local que feia concerts als bars de la ciutat. Res a veure amb la impresionat "NURIA ALMAZAN AND THE OLD JOHN BAND" ni aquell petit i entranyable bar de Sant Boi on s'ajuntava el millor de cada casa...podies entrar-hi a les 7 de la tarda i sortir d'alla a les mil despres d'un concert inprovitzat amb el gran Adri tocant la pandereta i el gran Jordi tocant els cullons...
Be doncs a mig concert van tornar a apareixer... si les franceses de Hue!!!Aquesta vegada les vaig veure a venir... Aqui et vas trobant la mateixa gent gent a totes les ciutats, tothom fa el mateix recurregut i veus les mateixes cares a totes les ciutats.
Aquesta tarda 12 horestes mes de bus fins a ho chi min, ja hi comenco a trobar el gust a aixo de viatjar en autocar.Un cop alla mirare quina es la millor forma per entrar a Cambotja, intentare fer-ho amb vaixell pel riu, pero encara no esta clar.
Records a tots!!!!
Que plogui un dia esta be, dos fa gracia, tres emprenya, quatre ja dona pel cul...cinc dies que nomes plou!!!!La mare que va parir a Sant Pere!!! Amb lo content que em posava cada dia que plovia a Barcelona i aqui que no toca no para de caure aigua.
Ahir quan vaig acabar de sopar en el restaurant hi havia musica en directe, es veu que era un grup local que feia concerts als bars de la ciutat. Res a veure amb la impresionat "NURIA ALMAZAN AND THE OLD JOHN BAND" ni aquell petit i entranyable bar de Sant Boi on s'ajuntava el millor de cada casa...podies entrar-hi a les 7 de la tarda i sortir d'alla a les mil despres d'un concert inprovitzat amb el gran Adri tocant la pandereta i el gran Jordi tocant els cullons...
Be doncs a mig concert van tornar a apareixer... si les franceses de Hue!!!Aquesta vegada les vaig veure a venir... Aqui et vas trobant la mateixa gent gent a totes les ciutats, tothom fa el mateix recurregut i veus les mateixes cares a totes les ciutats.
Aquesta tarda 12 horestes mes de bus fins a ho chi min, ja hi comenco a trobar el gust a aixo de viatjar en autocar.Un cop alla mirare quina es la millor forma per entrar a Cambotja, intentare fer-ho amb vaixell pel riu, pero encara no esta clar.
Records a tots!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada