dilluns, 1 de febrer del 2010

JA TENIM EL LLIBRE AQUI!!

Per tots els lectors del blog hem tret el llibre NAU ARROUND THE WORLD!!!

Entrant a la pagina BUBOK i escrivint el nom: NAU ARROUND THE WORLD podreu obtenir un exemplar!

Gracies a tots!


dissabte, 6 de juny del 2009

I XQ NO?????

Be...
La ultima vegada era a argentina, grns recods tant de bons com de dolents.Alla vaig tenir la oportunitat de aprendre coses que mai m'hauria imaginat.Un merder de sensacions moltes vegades incontrolables les quals sovint em feien perdre el rum i creaven unes desconfiances i uns dubtes que fisa aquelld dies no habia sentit mai.
Una vegada ordenat el cap nomes calia actuar, fer fora allo que molestava i tornar a il-lusionar-me, tornar a ser jo a tenir ganes de viure veure descubrir....

El desti es capritxos i un cop decidit que tornava a casa em va sorpendre un mail desde Bali...pero primer escala a CASA!!!!
UFFFFFFFFF
Aixo si que em costa de descriure, veure el tibidabo desde l'avio, posar els peus a terra, trobar la familia, arribar a sant feliu, sorpendre als amics...imposible descriure el merder de sensacions d'alegria tristesa enyoranca felicitat descans pau!!!!
Van pasar un parell de dies i la cosa, la veritat es que un dia tornant de la placa cap a casa em vaig preguntar....Que cullons foto jo aqui?????
Aixi q bitllet i cap a Bali....

divendres, 28 de novembre del 2008

CAGU'M TOT...OSTIA QUIN FART DE CAMINAR, AIXO NO SON VACANCES!!!
















Be,torno a ser jo!!!
Usuahia...diuen que es la fi del mon, i de veritat que ho sembla.3 dies alla recorrent els voltants del poble, fent algun cim i disfrutant d'una pau extranya del canal beagle.Si, jo ho definiria com una pau, una calma, una sensecio de que no pasa res i que en qualsevol moment pot cambiar el temps i trobarte al mig d'una tempesta i un fred espectaculars.
Alla va ser el retrobament familiar i el meu retrobament amb el pernil, el fuet i la llangonisa(realment bonissim, pero no dire la botga ja que no van fer desconte)...no sabeu el que es troba a faltar menjar productes de la terra despres de mes d'un any!!!

Despres com d'avio i a Xile, cap a Puerto natales on comenca l'aventura pel parc nacional de les torres del paine.Tot van ser 5 dies, intensos i espectaculars!!!
Remuntar el rio serrano amb zodiac, creuar el llac Grey amb vaixell i l'endema una caminada pel glaciar, IMPRESIONANT!!!!!!!
A fotre's els crampons i au un parell d'horetes passejant per un glaciar enorme, van ser dues hores amb la boca oberta!!!!!!!

Despres comencava la part"dura" 3 dies de caminar, 120km i a recorrer la w del parc...
Realment bonic, espectacular, enorme, impresionant...tres dies de refugi en refugi caminant unes 5-7 hores diaries pero amb una gran recompensa, el gran paine, los cuernos, les torres, uns boscos de conte de fades i uns dies genials van fer que fosin uns dies espectaculars!!!!!!!!!

Avui es dia de descans recuperar forces, rentar roba i au...l'Arnau a fer el dinar!!!!!!
Cullons que bons m'han quedat els macarrons!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dema a fer una mica el "guiri" i anar a veure el "Perito Moreno" imprescindible si vens per aquestes contrades...

A la que pugui penjare fotos, pr cagu'm tot es mes complicat del que sembla!!!!

PD:No em crec lo de la crisi..aqui ple de catalans i espanyols i aixo que no hi ha calers... au va!!!

dijous, 20 de novembre del 2008

PASO DÉSCRIURE MES...QUE HO FOTIN ELS OPERARIS!!!!

L'Arnau està de vacances i ens toca als pares fer la feina.
Ya es fort que ens hem trobat al cul del mon desprès de mes d'un any, la trobada ha estat emotiva peró mes pel pernil i la llonganisa que li em portat que res..
Avui acaben l'estada a Usuhaia que ha estat força profitosa: navegar per canal Biguel (lleons marins. cormorans...), trepitjar neu a la glacera del Martial, Parc Nacional de la Tierra del Fuego i avui em fet un cim.
Demà marxem a Torres del Paine ont ens espera un programa apretat.
El nivell dels escrits ja veieu que a baixat pero els operaris nomes portem encara no una setmana i no podem competir amb les dots literaries acumulades en mes d´un any, n´anirem aprenent.
Salutacions a tothom qui seguix aquest blog.

dimarts, 4 de novembre del 2008

QUE TRIST ES SER POBRE...

Be, com ja sabeu vaig trobar una feineta.
Aqui esta ple de clubs de tennis en zones realment maques i agradables, Palermo, Belgrano, Nuñez, les urbanitzacions de fora la ciutat...Llogicament vaig comencar per aqui i la veritat amb molt poca sort.Ja sabeu com es aixo del desti, mai saps on t'acabara portant.I buscar feina en un pais nou, a una ciutat que desconeixes on no tens cap contacte, la veritat es que es complicat.No saber quina porta trucar. si on vas es el lloc correcte i si al final t'ensortiras...I tot aixo sabent que a mitjans de novembre plegava, quans llocs em doneran feina sense coneixe'm per nomes dos mesos...

Be, doncs no em feu dir com em van dir d'una dona dona que tenia un club i que necesitava un entrenador per ja!Cullons...cap alla!!!!Agafo l'autobus unba i despres de 1 h i 35 min arribo a desti, deu meu una de les pitjors zones de buenos aires...be de la provincia, ja es fora de capital federal.Total, em diu:si vols comences dema(jo no li vaig dir que novembre fotia el camp).La dona em volia fer treballar 10 hores al dia (mes 3 hores de viatge) ni fart de vi!!!! Vam arribar al acord de 6 hores al dia, pero els dissabtes comenco a les 8 del mati, vol dir sortir de casa a les 6!!!Jo si que visc be, tot el dia de festa!!!Cagu'm!!!!

La tia no s'entera, va tot el dia estresada de puta cul i no te idea com portar el club, ja s'ho fara jo ja vaig prou de cul fent les meves horetes a 17 pesos, uns 3,5 euros hora!!Aqui no em fotare ric, encara com sobrevisc...

Quan necesites alguna cosa(feina, casa...) el millor es posar-se els texans i sortir de nit, aqui trobes de tot...Aixi que fa una setmaneta que estic en un pis a San Telmo, podriem dir que es com gracia a barcelona, es la part antiga i una mioca turistica de la ciutat, pero a mi m'encanta aquest barri.Visc amb un argenti i una america que la veritat es que ens portem forca be i els del hostal de tant en tant pasen per casa a fer una toma...s'han de mantenir les amistats.Pero quines ganes tenia de sortir d'aquell hostal!!!!

Aqusts dies vaig forca de cul, marxo aviat a la feina i torno tard, 6 dies a lka setmana...pr necesito els calers per sobreviure.No tinc gaire tempos de res, pero entre lo dur que es fa cada dia el viatge, que amb la jefa no ens diem ni bon dia i que tinc el peu fet caldo es posible que plegui avanc del previst.

El dia 18 de novembre agafo un avio cap a Ushuaia, be ja ho veurem...jo soc molt llest i aquesta vegada i gual no em deixen pujar.Tohom intenta fer totes les trampes possibles per pagar menys i jo no sere una exepcio, a veure que pasa a l'aeroport...Alla m'espera una sorpresa...es posible que despres d'un any i 2 mesos torni a menjar fuet i pernil!!!!!!!!!!!!jajajajajjajaja

Senyors us deixo que vaig a pencar!!!!
Ens veiem!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

NA FENT

Per fi!!!!

Ja comencava a estar una mica preocupat, ja que despres de 3 setmanes aqui no hi havia manera de trobar feina enlloc i el tema esta moolt mes car del que em pensava i al venir amb dollars australians pitjor, esta una mica devaluat.

El meu objectiu aqui era trobar una feina per poder sobreviure almenys fins a mitjans de novembre, ja que m'espera una bona sorpresa i volia estar aqui per disfrutar-la.
La "feineta" que he trobat no es perfecte, paguen molt poc, de moment poques hores i tinc una hora i mitja en bus desde l'hostal on estic visquent.Perque no vaig a viure mes a prop...Doncs prque la zona esta a la provincia, fora de la capital federal i la veritat es que es una zona una mica lletja, per no dir molt i ara estic al millor i mes tranquil barri de la capital portenya.

Crec que he decidit que em quedare a l'hostal fins a mitjans de novembre, despres a viatjar una mica Argentina, el que no tinc clar es que fare a principis de desembre quna torni del vitge per argentina.Volia anar a Xile, Peru...Pero crec que el presupost no arribara, tinc un parell d'idees pero el tema encara esta molt verd.Una opcio podria ser anar a Uruguay, a Punta del Este, es una zona molt turistica amb grans hotels i resorts, si aconsegueixo treballar arra un parell de meos segur que estalviare lo suficient com per viatjar una mica per america del sud.L'altre seria cambiar completament i anar a Mexic, on tinc un bon contacte i alla si que trebajjallaria, pero em perdo Xile,Peru...

Podeu veure que estic com sempre...cambiant el meu dsti dia a dia, sense saber que fare, ni que pasara dema..i no es bonic aixo!!!!

Aquesta es una setmana que crc que puc comencar a pendre alguna decisio, ja que a principis de desembre tornare a Buenos Aires i despres l'ansietat de saber on pasare el Nadal i el Cap d'Any em pot jugar una mala pasada i fer que trii un desti incorrecte.

Com podeu veure no tinc idea de res...a saber si trobo una portenya que em faci quedar aqui una temporada...

Vosaltres que tal?
Com porteu la crisi?
Les noticies que arriben aqui em sembla que son una mica exagerades, pero crec que el tema no pinta be!
Una abracada a tots!!!!

divendres, 26 de setembre del 2008

Ai ai ai...aixo em comenca a agradar

Ja porto 15 dies a la capital portenya i la veritat es que cada dia m'agrada mes aquesta caotica ciutat.

Despres de pasar 9 mesos a Melbourne em sobta una mica la cultura i manera de viure aqui, que puguis anar a sopar a les 12 de la nit, que al conductor del bus en compts de donar-li les gracies se'l insulta, que al creuar el carrer els cotxes donin gas a veure si t'enganxen, pobresa pel carrer...Cambi cultural i interesant, sobretot el tema de l'idioma...a les argentines els encanta l'accent espanyol i a mi em torna boig l'argenti...d'aqui no marxo ni amb aigua calenta!!!!

Aquest ultim any he viscut molt i molt depresa, ha sigut intens, sorprenent, dur, divertit espectacular...i ple d'emocions.Que complicat poder controlar l'ansietat de saber si podras seguir endavant, si aconseguiras poder dormir la seguent nit, si podras treballar per seguir comprant temps...i el mes complicat es despedir-se de la gent, persones que han compartit vivencis i que probablement no torneras a veure mai mes.Que dur es fa,per "desgracia" he "apres" a no agafar molt apreci a la gent, nomes el just, perque les odioses despedides no siguin tan amargues.Crec que aixo no es bo, pero inconcientment em surt perque el cami no sigui tant dur.Pero desde aqui vull agrair a tota la gent que he conegut el trocet de vida que he tingut el plaer de compartir amb ells!!!

Be, porto desde dilluns intentant trobar un club on tirar cacaoets, la veritat es que ja he anat a mes de 5 entrevistes, pero totes amb el mateix resultat...com els agrada vendre fum!!!!
Pero no perdo l'esperanca i crec que alguna cosa trobare per aqui, a veure si penco una mica i em recopero economicament i puc viatjar per sudamerica una temporadeta.De moment vaig fent una mica de tot, teatre, exposicions, futbol....cullons com m'estic tornant...i lo b que m'ho paso!!!!

Que tal la vuelta al cole???
Que durrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
jajajajajajajaj

Au, un petonet....